Tatuada Filip Leu - Lauzanne / Switzerland

Tatuada

El petó de l’agulla recorrent la meva pell

Quant a mi amb van tatuar, crec que mai no ho podré explicar …
per expressar els sentiments no existeixen paraules que s’ajustin a la realitat.
Fa temps que et prepares, que ho vols, el teu cos dia a dia va prenent consciència de la seva pròxima transformació.

Passa un dia qualsevol, però per a tu no ho és. Són moments molt anhelats i alhora temuts. Per fi arriba l’hora, immediatament busques els seus ulls s’estableix un contacte ràpid i proper amb el tatuador, diposites el teu cos i el teu futur en aquella mirada.
Sents passar com carícies sensuals els llapis per la pell, van creuant línies de diferents colors i, a poc a poc, de l’esbós va sorgint el dibuix. La suavitat del llapis passant per el teu cos t’explica del teu futur, cada vegada tens més força, es converteix en una cosa espiritual, com una oració que et dóna energia física i mental per rebre el tatuatge.
Hores viscudes en un món desconegut, el del dolor i el desig. Els minuts són eterns, però el temps ha deixat d’existir, els ulls tancats, el patiment del teu cos, la ment viatja, aprèn.
Es para el remor de la màquina i saps que el repte ha acabat. Sents el cos trencat. L’esquena adolorida et crema, bruta encara de sang i tinta.
Han estat hores plenes de dolor intens, d’un esforç mental que arriba fins l’esgotament. Obres els ulls i la teva mirada es perd: el món exterior està lluny, dins teu hi ha la vida. Plores i rius, el teu cos està ferit, però et sents immensament lliure de tu.

En aquells instants, just en aquells instants, curts i infinits, saps que has vençut.

M’agradaria poder escriure o narrar …, però no puc o no vull trobar paraules que defineixin, que limiten aquells instants. No tinc mitjans per transmetre: només m’atreveixo a escriure que sents una força interior, una punxada, just aquí al mig del pit. Saps amb certesa que has canviat, però desconeixes el traçat del nou camí, perceps la por davant el que desconeixes, però ho abraces, doncs et transmet una felicitat tranquil·la, generosa, immensa. Estimes.

Camino pel carrer i el sento sobre la meva pell, miro passar a la gent i els somric.




Tatuadora

Escrits de tatuats per Joana

Sílvia Carré | 38 anys Sílvia Carré | 38 anys

Soc aviadora professional de vol acrobàtic.
Vaig acompanyar a la meva parella a tatuar-se, realment anava a dissuadir-lo i vaig conèixer a la Joana, la seva mirada em va transmetre passió, concentració i una tranquil·litat que realment no esperava trobar i . . . em va tatuar un petit colibrí. Era estrany ja que aleshores estava marcada per una forta fòbia a volar.

De tot això fa 15 anys i ara he retrobat a la Joana. M’ha fet una immensa il·lusió explicar-li on m’havia portat el seu colibrí premonitori. Al llarg del temps, m’ha transmès força, superació una gran capacitat pel l’esforç i sobretot ales per arribar a coses grans en un món on em sentia petita.

Casada i amb dos fills a vegades em pregunten l’historia del petit colibrí i els hi explico una i altra vegada. Gràcies Joana per ser l’inici d’aquesta bonica història.

 La Sílvia, ha crescut molt, ha volat molt, s’ha convertit en una dona valenta, arriscada. És l’única dona catalana que participa al Campionat d’Espanya de Vol Acrobàtic; aquest any ha quedat la quarta classificada. Enhorabona!

Rubén González | 29 años Rubén González | 29 anys

Ahir: nervis, il·lusió, ansietat, “palles mentals”.

Avui: inquietud, comencen els nervis, els controlo; Joana ja prepara la vaselina, la tinta, afina la màquina.

Comença: dolor lineal, ho interioritzo, ho faig meu i a poc a poc va desapareixent, t’acostumes . . . parlem de mi i d’ella.

Resultat: magnífic, com sempre.

Lloc: encisador, estudi que ràpidament els fas teu i el sents còmode, com a casa, entra el sol d’hivern per els balcons, ho agraeixes.

Joana: gran tatuadora, magnífica persona, persona que eternament portaràs dins, sempre sabràs que està al teu costat. Igual que el tatuatge. Gràcies.

Miki Grau, 24 anys Miki Grau | 24 anys

“Van ser tantes hores junts que un vincle indestructible es va crear entre nosaltres.  Mai podré canviar de tatuadora! . . . i mai més podré viure sense tatuatge.”

Marc Albiol i Àlex Pons | 35 anys Marc i Àlex | 35 anys

. . . la nostra passió el submarinisme. . .
deu anys compartint vivències i reptes
estimant-nos
volíem deixar-ne constància i el tatuatge es va convertir en la millor manera d’expressar aquesta unió i emoció profunda que sentim l’un per l’altre
la Joana tan propera i pacient ens va aconsellar
havia de ser una imatge petita, lligada a la nostra passió compartida pel submarinisme que transmetés la força i la singularitat del nostre amor
i el tatuatge en va se el mitjà, intens i per sempre

Mar Campos | 29 anys Mar Campos | 29 anys

Joana és la mare del meu company Pol, tinc una sogra tatuadora! quina sort!

Tenia molts nervis i també il·lusió.

. . va estar una bona estona preparant el dibuix, mirant cada detall perquè em quedés perfecte i quan va començar a tatuar em vaig relaxar vaig respirar profundament, em sentia cuidada es preocupava per el meu dibuix pel meu dolor, i així vaig poder gaudir d’aquests moments tan especials que mai oblidaré.
El resultat, preciós.
Cada vegada que el miro em sento feliç.
Gràcies Joana per aquest regal tan especial i gràcies a tu Pol, el meu amor, per recolzar-me i estar al meu costat.

Laura Gutiérrez | 27 anys Laura Gutiérrez | 27 anys

. . . aprofitant que la nena dorm . . . i soc una mare novella . . . t’escric . . .

vull intentar agrair-te la feina ben feta, el tracte rebut, i tot el que vas fer perquè aquell dia fos únic i ben especial en la meva vida, en la nostra vida . . . que ben segur no oblidaré mai!
Casualitat perfecte, aquell dia celebràvem que feia just un any que vàrem saber que estava embarassada i la meva filla Arlet venia de camí!!

Gràcies pel bell Roure que vas tatuar al meu company Oriol . . . em fascina! i de la meva preciosa alzina tatuada, m’encisa!
Si algun dia tornes a tenir dubtes entre el roure i l’alzina, no dubtis en trucar-me!! . . . i recorda: els dos fan aglans.

Joana: per a mi també va ser tota una nova experiència, la Laura li donava el pit a la seva petita joia l’Arlet, el cos se li relaxava, la pell se li tensava i la petita callava, nomes engolia enmig del soroll monòton i relaxant de la maquina . . . igual que si fos una bonica cançó de bressol.

Jordi Rius y Tizón     38 años Jordi i Tizón, el gos

“La vida et parla, de moltes maneres i amb molts llenguatges, només has d’estar atent.

Fa uns anys va arribar a les meves mans una postal on sortia la Joana i el seu telèfon, no em diguis perquè la vaig guardar, va sobreviure 4 mudances i sempre en un lloc ben present.
Per a mi els tatuatges son la consecució final de la meva expressió interior, allò que em representa, allò que soc, no concebo un tatuatge sense sentit. Quant vaig decidir acabar el projecte de tattoo que tenia pensat, ens vam mirar Tizón i jo, amb aquesta mirada de complicitat que només trobes amb els amics de veritat, i sense dubtar-ho, sense conèixer-la, sense haver vist la seva feina, vaig decidir que ella sería qui portés a terme la meva petita y personal bogeria, no em vaig equivocar…ella li va donar la tendresa, la força i l’esperit que jo volia…tot un cop de fe, diran alguns…tota una interpretació de la vida diria jo.

Res passa per casualitat…Tizón, que va assistir a totes les meves sessions de tatuatge, també hi està d’acord.”

Jesús Estevan | 35 anys Jesús Estevan | 35 anys

Encara no se què em va portar a tatuar-me; d’alguna manera crec que va ser el tatuatge qui va venir a trobar-me.

Un eco ancestral i primigeni em cridava des de feia temps, així que seguint la crida, vaig decidir-me a tatuarme. Per primera vegada, seria portador d’un d’aquells dibuixos a la pell que tant em fascinaven; la por, l’angoixa i els nervis s’apoderaven de mi.

I bé, va arribar el dia: l’agulla es va posar sobre la pell i els tigres van sorgir.

Dos anys després, el ritual s’ha tornat a repetir amb la millor mestra de cerimònies possible, la Joana, que a l’igual que els xamans, ha actuat com a nexe entre el món conscient i inconscient, i ha fet reaparèixer la màgia de nou.

El lotus i el crisantem acompanyaran als meus tigres per sempre més. Pètals i ullals, urpes i fulles es barregen en una combinació perfecta, un veritable poema visual que romandrà per sempre més amb mi.

Gràcies per tot Joana!

Helena Vallès | 24 anys Helena Vallès | 24 anys

Aquest tatuatge està carregat de significats, com a forma artística té un gran simbolisme important per mi, i com a cicatriu em recorda aquell dia tan especial que me’l vaig fer, que em quedarà marcat al cervell com el tatuatge queda a la pell.
http://helenavalles.blogspot.com.es

Carme Clopés | 64 anys Carme Clopés | 64 anys

“Des de sempre m’havia fet il·lusió de fer-me un tatuatge, però mai m’havia atrevit i finalment ara que tinc 64 anys he conegut a la Joana i ha estat un plaer tatuar-me! Recordo l’experiència molt maca, i em sento molt orgullosa del meu tatuatge.
Al meu nét li agrada molt!!! Gràcies Joana!”

Carla Cortes | 37 anys Carla Cortes | 37 anys

“Hi ha moments, persones, situacions vitals, que necessites escriure-les en la teva pell, hi ha coses que tens clar que seran per tota la vida. A vegades crec que és el millor que m’ ha passat mai i a vegades penso que és el que més m’ha fet patir.
Això que us explico tan abstracte per a tothom, és molt important per a mi. Potser massa important…
Veig el tatuatge i m’emociono. Penso en el què significa per a mi, a vegades somric, a vegades ploro (normalment ploro)…, el cas és que mai no em deixa indiferent.
Només jo (i algú altre) sabem què significa. Bé, i tu Joana, va ser una tarda carregada d’emoció. No recordo haver plorat mai tant, o sí, però en la intimitat.

Gràcies Joana, per compartir aquests moments màgics amb mi, per fer-los tan especials i per entendre’m tant i tan be . . . i fer d’ aquesta experiència vital, un moment etern, no només en el meu record i la meva ment, sinó en la meva pell.”

Bárbara Ferri | 40 anys Bárbara Ferri | 40 anys

“. . . i va començar a tatuar-me,

i va dibuixar l’espiral dins i fora del meu cos, amb tinta i dolor, 
només quan vaig arribar a casa em vaig adonar del viatge mental que havia realitzat en aquestes últimes hores . . .”